Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Tornarem a jugar a cavall fort.

Tornarem a jugar a cavall fort



1980-2017

Han passat trenta-set anys abans de retrobar-nos. Els antics alumnes de l'escola Joan Bruguera, autors dels murals que el col·legi ha lluït més de 30 anys amb orgull a la tanca del pati, ens apleguem aquest dissabte dia 11 de març, altre cop, portes endins del Bruguera.

El que fa excepcional la trobada és la il·lusió i les ganes de ser-hi tots. Més de seixanta nens d'una escola pública, de provinença i entorn humil, amb vides viscudes i amb sorts diverses. Hi ha qui haurà estat escollit el millor del món en la seva especialitat, fins a qui mai ha disposat d'una feina ben valorada per la societat.

Les xarxes socials, els serveis de missatgeria mòbil i sobretot, la memòria, la tossuderia i la recerca de companys porta a porta, a casa seva o a la feina, ens han ajudat a l'èxit de la convocatòria. Des d'un primer moment hem compartit fotografies i records, alhora que també hem comprovat com els anys han passat factura física a tots plegats. Som més calbs, més grassos, més lletjos, més humans.

Els nostres mestres, els Senyors Pérez, Quintana, Lahoz, Dabau, Bordas, Alsina, Bover, Marro i Roca, o la nostra estimada i enyorada Senyoreta Araceli entre d'altres, es perden en els nostres records d'infantesa, encara que resten vius en la nostra memòria col·lectiva tant pels seus ensenyaments, com pels seus mètodes.

En aquests dies previs a la trobada, hem parlat molt dels nostres dies de jocs al pati de l'escola. Tothom recorda jugar a bales, cavall fort o fer xiulets amb els pinyols d'albercoc. Encara que nosaltres, fills dels darrers dies del franquisme, no estudiàvem ni parlàvem aquest Català tan correcte i normatiu d'ara, per això jugàvem a boles ocom dèiem nosaltres "caniques", ens fabricàvem petadores amb els tubs de butà i un pal per llençar-nos lledons, o bé jugàvem a "l'escondite".

Un altre fet que ha desat empremta en la nostra memòria, va ocórrer el 16 de setembre de 1978, dia que la Televisió Espanyola va programar el repel·lent Orzowei en comptes del nostre superheroi Mazinger Z. Van aconseguir traumatitzar a tota una generació.

Les "batalletes" que podrem recordar, semblaran aquelles que no volíem escoltar dels nostres pares i avis, per tant, en comptes d'explicar-les als nostres fills ho farem al pati de l'escola entre nosaltres i en un cas, a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que ens vulguin escoltar.

Farà acte de presència en representació de l'Ajuntament de Girona, la Senyora Isabel Muradàs, Cinquena Tinenta d'Alcaldia, responsable d'Educació i Esport que molt amablement ens dirigirà unes paraules per tal de fer-nos saber l'orgullosa que està la ciutat de nosaltres i de la nostra Escola. Tant és així que simpàticament i amablement ens ha fet saber que la normativa vigent de la casa de tots, l'Ajuntament de Girona, preveu, per a l'ús de les instal·lacions públiques, sotmetre la nostra sol·licitud a l'aprovació de la pertinent comissió, el pagament de les taxes i del personal necessari encarregat d'obrir-nos les portes del centre o fer-ne la neteja.

Potser caldria repensar si aquestes normatives no han de tenir exempcions o bé han de ser modificades doncs, activitats sense afany de lucre, commemoracions i d'altres semblants, podrien ser promogudes per l'Ajuntament que, a banda de simpatia, no ha fet res més que respondre tard i cobrar-nos per trobar-nos a l'Escola.

Deixarem per un altre any la nostra proposta de commemorar la nostra trobada amb la pintura d'un dels murals lliures de la tanca de l'escola, encara que ben pensat, també podíem haver fet tots els actes a la mateixa porta de l'Escola, passar-nos entre nosaltres fotografies descolorides i haver dut un tall de pa amb xocolata per tal de fer-nos passar la gana. Tot plegat, encaixat amb mota educació i esportivament.

* Per cert, que cap partit polític faci sang del sarcasme del comentari final doncs, el control que us imposeu els uns als altres, us obliga a no fer ni deixar fer.

Cap comentari

Desa el teu comentari