Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Comença la temporada de bolets

Comença la temporada - Pep Cassany


Deixo enrere les roderes del meu cotxe damunt la terra fangosa del camí de bosc. Ja fa dies que des de casa ensumo la flaire dels bolets i avui sí, ja toca, abans no arribin els de can fanga i ens arrepleguin els pocs bolets que, segons diuen, ja han començat a sortir.

Des del cotxe, els meus ulls semblen moure's de costat a costat. Escrutant els marges a la recerca de pistes que em facin aturar, baixar i fer la primera ensumada que em permeti detectar on s'amaguen.

Molts de camins, tallats per una cadena estacada en pals de ferro, tanca amb clau i forrellat l'accés rodat a bosc. Si no ho fessin així, arribaríem tots fins a casa del pagès de la zona. De ben segur que l'amo del lloc fa bé doncs, encara que als boletaires ens agrada caminar, no ens hi posem fins que no trepitgem el bosc.

Seria bonic explicar-vos que tots fem el mateix. Obrim el bagul del cotxe i traiem el cistell de vímet, la navalla, l'entrepà i la bóta de vi que ens animarà l'esmorzar i ens donarà ànims per continuar caminant després de les dues primeres hores. De ben segur, d'aquests espècimens ben pocs n'he conegut doncs, com els bolets, deuen amagar-se la bota i l'entrepà a la part més fonda del cistell. Si més no, amb mi ningú ha compartit la bóta.

Ha arribat el moment. Aixeco la cama per damunt la cadena i enceto la veda. Ara que hi penso, el meu company d'escapada es diu com d'altres companys boletaires que tinc. Paco. Vés a saber si tots els Paco cacen bolets però, en tot cas, els meus companys de cacera sempre acaben per dir-se Paco.

Seguim el camí entre converses i rialles, aventures i desventures que tenim per explicar d'altres anys. Anys de sequera i anys de bolets. Trofeus guanyats i somnis de prats plens de ceps i ous de reig. Rovellons a clapades de vint-i-dos. Trompetes de la mort. Rossinyols.

Caçar bolets és un art i quan els boletaires comuns no en troben, hi ha qui de sota la pinassa en detecta l'olor, la grandària i l'abast de la clapa. Quins artistes!, creieu-me quan us dic, que no han vist el color i ja en saben si són pinetells o rovellons. D'altres, trepitjaran la clapa, els donaran una coça i si els veuen, encara es preguntaran si són bons. D'aquests, jo n'hidic, pixapins.

Per avui, si en tinc ganes, em faré els primers rovellons a la brasa. Amb all i julivert i una mica d'oli pel damunt. Em lleparé els bigotis i satisfet, rumiaré quan hi puc tornar, sempre que no arribi abans la tramuntana o no faci tanta calor que ens eixugui el bosc.

Avui em toca a mi somiar. Rovellons, pinetells, trompetes de la mort, ceps i rossinyols! Quina temporada que ens espera!

Bona nit i tapa't!

Cap comentari

Desa el teu comentari