Jofre el valent
Preparats?, doncs som-hi!!
En Jofre i el seu germà, juntament amb la colla d'amics del pare, han sortit a caminar prop del camí de ronda a la Platja de La Fosca. Nou kilòmetres de ruta, amb sortida i arribada des del mateix lloc.
Du la motxilla al damunt. Dues mandarines, el telèfon mòbil, papers, llapis de colors i un rotlle de cinta adhesiva per si s'avorreix, poder jugar.
Aviat, encapçala la llarga filera de caminants. Segueix les indicacions del camí com faria un explorador a la selva, a la recerca de petjades i senyals.
En Jofre i en Pep, un dels amics de la colla del pare, duen un pas més ràpid que la resta de companys i ara, no veuen a la resta d'amics. S'han allunyat i esperaran que arribin.
En Jofre vol arribar el primer!! No deixa passar a En Pep i tots dos juguen i xerren imaginant quin premi s'endurà el primer que arribi.
El camí recorre corriols de bosc, camps i s'acosta a les platges, encara que mai les han arribat a veure. A voltes planer i a voltes muntanya amunt. Un camí ple de rocs!
Quan per fi arriben a dalt de munt de la carena, un banc situat al mig del bosc, els convida a seure i contemplar la panoràmica de les platges i muntanyes més properes.
Es fa tard, el sol cau i aviat es farà fosc. No s'escolten les veus dels companys i el rètol que senyala els camins de les platges més properes s'hi pot llegir que encara els queda 1 hora i 30 minuts per arribar caminant a lloc.
A bosc, el silenci es trenca pel cant d'un ocell, el grinyol d'un grill o les rodes d'una bicicleta fent esport.
En Pep i en Jofre, xerren i juguen. Seuen vora el camí i miren al cel que a poc a poc, s'omple d'estels.
En Pep esclata a riure i contesta - clar que si -
Els ulls d'En Jofre s'omplen de llàgrimes. Recorda i demana que el pare arribi aviat. Li agradaria estar a casa, sopar, jugar i mirar la tele amb el seu germà. Els sorolls, la foscor i la desempara que li provoca estar perdut en el bosc, l'angoixen.
Qui espera, desespera i en aquest cas, l'espera es fa llarga. En Jordi, el pare del Jofre, pregunta per telèfon si en Jofre està cuidant bé d'En Pep. Ell sap, que en Jofre és un noi molt valent.
S'escapen les llàgrimes i els sanglots.
En Jofre cerca l'escalf i companyia d'En Pep. L'única persona que té al costat. Ambdós han estat caminant junts tota la tarda i ja s'han fet amics.
I és així, com qui no vol, ara tots hem après la lliçó del caminant. No marxis sol si no coneixes el camí i espera als teus companys per anar tots plegats.
Encara que recorda, no has de tenir mai por del camí. Tots els camins condueixen a Roma.
En Jofre i el seu germà, juntament amb la colla d'amics del pare, han sortit a caminar prop del camí de ronda a la Platja de La Fosca. Nou kilòmetres de ruta, amb sortida i arribada des del mateix lloc.
- Jofre, no et quedis enrere. Són 9 kilòmetres i acabem de començar! - li diu el pare -
Du la motxilla al damunt. Dues mandarines, el telèfon mòbil, papers, llapis de colors i un rotlle de cinta adhesiva per si s'avorreix, poder jugar.
Aviat, encapçala la llarga filera de caminants. Segueix les indicacions del camí com faria un explorador a la selva, a la recerca de petjades i senyals.
- Guaita! Ara ets el primer!
En Jofre i en Pep, un dels amics de la colla del pare, duen un pas més ràpid que la resta de companys i ara, no veuen a la resta d'amics. S'han allunyat i esperaran que arribin.
- Comte!, no ens perdem!! - diu el Jofre -
- No pateixis. Esperem-los. Mentre seguim els senyals no ens perdrem. Quan tinguem dubtes de quin camí agafar, els esperem!
En Jofre vol arribar el primer!! No deixa passar a En Pep i tots dos juguen i xerren imaginant quin premi s'endurà el primer que arribi.
- Deixa'm passar a mi al davant - li diu en Pep al Jofre - No, no. De cap manera! El que primer arribi es menjarà un gelat com a premi i serè jo! - li contesta el Jofre -
El camí recorre corriols de bosc, camps i s'acosta a les platges, encara que mai les han arribat a veure. A voltes planer i a voltes muntanya amunt. Un camí ple de rocs!
Quan per fi arriben a dalt de munt de la carena, un banc situat al mig del bosc, els convida a seure i contemplar la panoràmica de les platges i muntanyes més properes.
- Que bonic!, atura't Pep, descansem. Se m'han esgotat les bateries i ja no puc més!
- Vinga Jofre, som-hi, ja som a prop de la platja i el qui primer arribi es menjarà el gelat.
- Fem un pacte? - proposa en Jofre - Arribem tots dos junts i així ens en menjarem un cada un.
- D'acord. Ens el mereixem.
Es fa tard, el sol cau i aviat es farà fosc. No s'escolten les veus dels companys i el rètol que senyala els camins de les platges més properes s'hi pot llegir que encara els queda 1 hora i 30 minuts per arribar caminant a lloc.
- Abans de continuar Jofre, trucarem per saber si hem perdut a la colla. No escolto a ningú i ja haurien de ser aquí. Tu i jo hem continuat fent camí seguint els senyals i potser ells han agafat un altre camí. Vet aquí! Som lluny i ells ja estan arribant a La Fosca per un camí més curt. Que et sembla si ens quedem aquí i així poden venir-nos a buscar amb cotxe?
- Quan algú es perd, el millor és avisar i enviar el lloc de trobada on ens puguin recollir.
A bosc, el silenci es trenca pel cant d'un ocell, el grinyol d'un grill o les rodes d'una bicicleta fent esport.
- Us heu perdut??, m'ho ha semblat i per això m'he aturat - diu el ciclista -
- Estem esperant que ens vinguin a buscar. La platja de la Fosca és molt lluny i es fa fosc, no ens podem arriscar a fer-nos mal pel camí.
En Pep i en Jofre, xerren i juguen. Seuen vora el camí i miren al cel que a poc a poc, s'omple d'estels.
- Has escoltat?, què és això?
- Un mussol?, una xibeca??
- Vés a saber.
- Vols dir que en sortirem vius d'ací?? - pregunta el Jofre -
En Pep esclata a riure i contesta - clar que si -
- No riguis, em molesta. M'ho promets?
- No pateixis, ara ens vénen a buscar.
Els ulls d'En Jofre s'omplen de llàgrimes. Recorda i demana que el pare arribi aviat. Li agradaria estar a casa, sopar, jugar i mirar la tele amb el seu germà. Els sorolls, la foscor i la desempara que li provoca estar perdut en el bosc, l'angoixen.
- Jofre, dilluns quan arribis al "Cole" podràs explicar als companys la teva aventura. Tu i jo sols perduts en el bosc. Semblem dos supervivents d'una illa deserta a l'espera que un vaixell ens vingui a buscar.
Qui espera, desespera i en aquest cas, l'espera es fa llarga. En Jordi, el pare del Jofre, pregunta per telèfon si en Jofre està cuidant bé d'En Pep. Ell sap, que en Jofre és un noi molt valent.
- Tens llanterna??, podem trucar a algú??, quant trigaran a arribar??
S'escapen les llàgrimes i els sanglots.
- Perquè plores Jofre? Tens por?
- Potser ens haurem de quedar a dormir aquí. El pare fa estona que ens ha dit que venia i no arriba. Potser se'ls acaba la bateria del mòbil, la gasolina del cotxe i no ens troben!
- No pateixis. Són ben a prop. Mira els estels. Has vist alguna fera en el camí quan veníem cap aquí? No hi ha llops ni bèsties salvatges.
En Jofre cerca l'escalf i companyia d'En Pep. L'única persona que té al costat. Ambdós han estat caminant junts tota la tarda i ja s'han fet amics.
- Mira Jofre, els llums d'un cotxe!
- És el pare! Estem salvats!
- Pugeu al cotxe, anem a buscar a la resta de la colla, estàvem patint i ens estan esperant!!
- Pare, no he estat jo qui s'ha perdut!! - diu el Jofre -
- T'has portat com un valent!
I és així, com qui no vol, ara tots hem après la lliçó del caminant. No marxis sol si no coneixes el camí i espera als teus companys per anar tots plegats.
Encara que recorda, no has de tenir mai por del camí. Tots els camins condueixen a Roma.
Cap comentari
Desa el teu comentari