Bona nit i tapa't ! - Un relat curt o una opinió sobre la relació entre els homes i les dones
Els homes diuen a les dones el que elles volen escoltar. Una dada contundent, clara i objectiva a llavis del solter d'or que la pronuncia. Vindria a dir, no llencis pedres damunt la teva teulada o si no vols pols, no vagis a l'era.
L'experiència és una carrera. O més ben dit, després de lluitar en mil combats, sortir-ne vencedor i sempre ferits, els que encara restem en peu podem explicar als novells que, fem el que volem i quan volem i ens deixen, perquè ja no ens cal quedar bé, explicar acudits i quedar-nos amb la gallina si el que volem és menjar gambes.
A tota regla, la seva excepció. Hi ha qui diu que dia a dia continua aprenent i li resta tota la vida per, mirar enrere i intentar recordar, tot el que haurà viscut i après.
Mai se'n sap prou de res i de relacions humanes, molt menys. No costa res reconèixer en veu alta que l'he cagat. No ho volia fer. Ferir amb la paraula als companys de viatge suma pedres a la motxilla. Em sap greu. No ho tornaré a fer.
En cap cas hi ha dubtes de com demanar les coses. Amb paraules. Clarament. Sense subterfugis que portin a malentesos i confonguin o obliguin a l'oient a interpretar les teves paraules. Al pa, pa i al vi, vi.
A hores d'ara encara hi ha qui s'amaga darrere l'escut de l'educació rebuda als anys setanta. Reminiscències d'una cultura masclista on l'home, continua amb l'obligació de fer el gallet davant la dona i aquesta, mirar-lo de cua d'ull, aixecar la cresta i girar-li l'esquena esperant, que canti el gall i aixequi el vol.
Mentre la vida transcorre, sempre hi ha qui treu el cap per la finestra per tal de veure'ns passar. Fa fred o fa calor, plou o neva, nevarà, vés a saber, ja m'hauria agradat però, ja que jo no puc, quan tornis ja m'explicaràs. Que històries tan molsudes com les vostres no les trobo ni el "Hola" i en tot cas, si no fos per un cap gros com aquest que subscriu aquest article, de la missa, la meitat.
Hi ha qui recorda la dita de l'exministre Solana. Si et mous, no surts a la foto. Per tant, miris la foto que miris, idèntic semblant. Ais tu rai, sempre envoltat de les dones més joves, guapes i formoses!
Si algú surt a la foto, és perquè hi ha algú que no deixa de fer-ne. Perquè avui és dijous i per primer cop un ha vingut. El dimecres, també va haver-n'hi. Dimarts, es comentaven les que havien fet el dilluns, que per descomptat, d'altres ja havien passat al davant i sense encomanar-se a Déu i a sa mare, mogudes, desenfocades i mal retallades, ja havíem quedat tots retratats.
Bipolar. Ha estat batejada. La dona que després de sopar ha demanat al seu acompanyant, que li donés de postres sexe i adormida, llevada, dutxada i pentinada, és capaç de retreure-li al seu amant, que la relació no l'omple i per tant, sexe per sexe no és el que pretenia.
No s'acaba aquí, tot i que ja arribo al final de l'article. Dones que celebren el divorci tatuant-se la pell i comprant-se la moto emulant, als àngels de la mort. Homes, que ja no aguanten els missatges hipòcrites dels seus companys i abans no sigui massa tard, prefereixen tallar de soca-rel l'arbre abans aquest no creixi tombat.
A la fi, el primer de qui podria haver parlat. La meva admiració per la persona que, davant d'un futur més que incert, gaudeix del dia a dia i no s'amaga. És aquí, ho ha patit i lluitarà fins al final.
Companys, companyes, bona nit i bona sort!
L'experiència és una carrera. O més ben dit, després de lluitar en mil combats, sortir-ne vencedor i sempre ferits, els que encara restem en peu podem explicar als novells que, fem el que volem i quan volem i ens deixen, perquè ja no ens cal quedar bé, explicar acudits i quedar-nos amb la gallina si el que volem és menjar gambes.
A tota regla, la seva excepció. Hi ha qui diu que dia a dia continua aprenent i li resta tota la vida per, mirar enrere i intentar recordar, tot el que haurà viscut i après.
Mai se'n sap prou de res i de relacions humanes, molt menys. No costa res reconèixer en veu alta que l'he cagat. No ho volia fer. Ferir amb la paraula als companys de viatge suma pedres a la motxilla. Em sap greu. No ho tornaré a fer.
En cap cas hi ha dubtes de com demanar les coses. Amb paraules. Clarament. Sense subterfugis que portin a malentesos i confonguin o obliguin a l'oient a interpretar les teves paraules. Al pa, pa i al vi, vi.
A hores d'ara encara hi ha qui s'amaga darrere l'escut de l'educació rebuda als anys setanta. Reminiscències d'una cultura masclista on l'home, continua amb l'obligació de fer el gallet davant la dona i aquesta, mirar-lo de cua d'ull, aixecar la cresta i girar-li l'esquena esperant, que canti el gall i aixequi el vol.
Mentre la vida transcorre, sempre hi ha qui treu el cap per la finestra per tal de veure'ns passar. Fa fred o fa calor, plou o neva, nevarà, vés a saber, ja m'hauria agradat però, ja que jo no puc, quan tornis ja m'explicaràs. Que històries tan molsudes com les vostres no les trobo ni el "Hola" i en tot cas, si no fos per un cap gros com aquest que subscriu aquest article, de la missa, la meitat.
Hi ha qui recorda la dita de l'exministre Solana. Si et mous, no surts a la foto. Per tant, miris la foto que miris, idèntic semblant. Ais tu rai, sempre envoltat de les dones més joves, guapes i formoses!
Si algú surt a la foto, és perquè hi ha algú que no deixa de fer-ne. Perquè avui és dijous i per primer cop un ha vingut. El dimecres, també va haver-n'hi. Dimarts, es comentaven les que havien fet el dilluns, que per descomptat, d'altres ja havien passat al davant i sense encomanar-se a Déu i a sa mare, mogudes, desenfocades i mal retallades, ja havíem quedat tots retratats.
Bipolar. Ha estat batejada. La dona que després de sopar ha demanat al seu acompanyant, que li donés de postres sexe i adormida, llevada, dutxada i pentinada, és capaç de retreure-li al seu amant, que la relació no l'omple i per tant, sexe per sexe no és el que pretenia.
No s'acaba aquí, tot i que ja arribo al final de l'article. Dones que celebren el divorci tatuant-se la pell i comprant-se la moto emulant, als àngels de la mort. Homes, que ja no aguanten els missatges hipòcrites dels seus companys i abans no sigui massa tard, prefereixen tallar de soca-rel l'arbre abans aquest no creixi tombat.
A la fi, el primer de qui podria haver parlat. La meva admiració per la persona que, davant d'un futur més que incert, gaudeix del dia a dia i no s'amaga. És aquí, ho ha patit i lluitarà fins al final.
Companys, companyes, bona nit i bona sort!
Molt bo.....
ResponElimina