Sant Valentí amb allioli
Per un catalanet com jo, celebrar un dia com avui és realment impossible. Realment, construir un article a una taula on onze solters i solteres expliquen les seves experiències, finalment resumeixo, és impossible.
Vinc a dir, que per Sant Valentí, no hi ha regal que ompli més que compartir l'amor amb la parella, però si pot ser, que també et faci sentir un dia inoblidable.
Sant Jordi ve de gust, una flor, una rosa, un llibre i fins i tot per algú.. Un disc.
Entrem en matèria que hi ha de tot per explicar.
Punt número u, en l'amor, tants caps tants barrets. Comencem, hi ha qui creu en l'amor com en objecte de desig, sexual. Podem parlar de la quantitat, la qualitat i la dimensió de l'amor. Aquesta vegada no en parlarem del color, tot i que sí podem parlar del lloc de procedència.
Número dos, l'amor que desitges segons l'amor que ja has viscut. Motxilles carregades. Qui ha viscut l'amor boig, refusa la passió com gat escaldat que de l'aigua bullent fuig.
Hi ha qui em diu, que per escriure, em cal la copa, el cigar i els amics. Per descomptat, escriure és un vici com qualsevol altra. Mentre escric, una altra em toca els pebrots posant majúscules on no calen. Ja se sap, de pixapins, n'hi ha a tot arreu.
Número tres, realment a aquesta taula el que cal, és fer més l'amor. I que no diguin que no, que d'amor ens en fa falta a tots. Bé, la pixapins i el gironí, reparteixen amor per a tothom.
L'amor amb allioli, és un concepte cultural. Si t'estimes a algú, realment no et farà res compartir el regust d'allioli. Com que en aquesta taula d'amor, en falta a galletades, cap de nosaltres diríem que no a un petó amb allioli. Què és més important, el petó o l'allioli?
La gent que m'envolta m'entendrà, tot i que em diuen que tu que em llegeixes ets incapaç d'entendre el que dic. S'escapa un rot i em pregunten que estem fent? Senzillament, estic intentant descriure una sobretaula qualsevol, d'una colla qualsevol, de solters i solteres, encara que tindria de dir, senzillament, que això s'ha convertit en un aquelarre de bruixotes i bruixots.
Telèfons damunt de la taula per descobrir, que algunes converses no interessen i quan aixequen la mirada, els interessa que escriu un pobre columnista com jo. Vés a saber, potser el que explico els hi farà gràcia.
El fred passa factura. Comencen a marxar cap a dins. La llar de foc ens espera.
Encara no hi ha qui sap el secret per gaudir d'un bon cutis, una bona pell, hidratada. Senzillament, pregunteu-m'ho privadament. No són coses per explicar en públic.
Finalment, res a dir, avui ha estat el dia on algú ha rebut un caramel en comptes de rebre el ram de flors dels seus primers divuit. No es queixa tot i que recorda el seu primer Sant Valentí que va rebre, dos ninots de peluix amb un grapat de flors vermelles, mitjançant transport urgent. Ja se sap que Seur, serveix fins i tot per transportar sentiments.
I mentre acabo aquest post, on tothom m'està fotent fora de la taula, no puc dir gaire més.
Desitjar-vos que passeu un Sant Valentí amb final feliç.
Vinc a dir, que per Sant Valentí, no hi ha regal que ompli més que compartir l'amor amb la parella, però si pot ser, que també et faci sentir un dia inoblidable.
Sant Jordi ve de gust, una flor, una rosa, un llibre i fins i tot per algú.. Un disc.
Entrem en matèria que hi ha de tot per explicar.
Punt número u, en l'amor, tants caps tants barrets. Comencem, hi ha qui creu en l'amor com en objecte de desig, sexual. Podem parlar de la quantitat, la qualitat i la dimensió de l'amor. Aquesta vegada no en parlarem del color, tot i que sí podem parlar del lloc de procedència.
Número dos, l'amor que desitges segons l'amor que ja has viscut. Motxilles carregades. Qui ha viscut l'amor boig, refusa la passió com gat escaldat que de l'aigua bullent fuig.
Hi ha qui em diu, que per escriure, em cal la copa, el cigar i els amics. Per descomptat, escriure és un vici com qualsevol altra. Mentre escric, una altra em toca els pebrots posant majúscules on no calen. Ja se sap, de pixapins, n'hi ha a tot arreu.
Número tres, realment a aquesta taula el que cal, és fer més l'amor. I que no diguin que no, que d'amor ens en fa falta a tots. Bé, la pixapins i el gironí, reparteixen amor per a tothom.
L'amor amb allioli, és un concepte cultural. Si t'estimes a algú, realment no et farà res compartir el regust d'allioli. Com que en aquesta taula d'amor, en falta a galletades, cap de nosaltres diríem que no a un petó amb allioli. Què és més important, el petó o l'allioli?
La gent que m'envolta m'entendrà, tot i que em diuen que tu que em llegeixes ets incapaç d'entendre el que dic. S'escapa un rot i em pregunten que estem fent? Senzillament, estic intentant descriure una sobretaula qualsevol, d'una colla qualsevol, de solters i solteres, encara que tindria de dir, senzillament, que això s'ha convertit en un aquelarre de bruixotes i bruixots.
Telèfons damunt de la taula per descobrir, que algunes converses no interessen i quan aixequen la mirada, els interessa que escriu un pobre columnista com jo. Vés a saber, potser el que explico els hi farà gràcia.
El fred passa factura. Comencen a marxar cap a dins. La llar de foc ens espera.
Encara no hi ha qui sap el secret per gaudir d'un bon cutis, una bona pell, hidratada. Senzillament, pregunteu-m'ho privadament. No són coses per explicar en públic.
Finalment, res a dir, avui ha estat el dia on algú ha rebut un caramel en comptes de rebre el ram de flors dels seus primers divuit. No es queixa tot i que recorda el seu primer Sant Valentí que va rebre, dos ninots de peluix amb un grapat de flors vermelles, mitjançant transport urgent. Ja se sap que Seur, serveix fins i tot per transportar sentiments.
I mentre acabo aquest post, on tothom m'està fotent fora de la taula, no puc dir gaire més.
Desitjar-vos que passeu un Sant Valentí amb final feliç.
Cap comentari
Desa el teu comentari