Repensa: Visc a Lloret, compro fora
Segons Jaume Angerri, exdirector general de COMERÇ de la Generalitat de Catalunya i consultor en innovació comercial, el comerç (en lletra petita) és el segon motor econòmic de Lloret.
Sembla que tenim problemes. No el potenciem ni l'exposem com a referent de la ciutat. En la seva recerca a la xarxa, només troba destacat el Mercat Municipal o el Mercat dels Marxants. I ell mateix es pregunta, com posicionar Lloret com a ciutat/destinació de comerç?
Perquè no hi són les grans marques? Del llistat de marques/franquícies referents a qualsevol ciutat de comerç, seria lògic que 5,6,7, o 8 d'elles estigués establerta en una ciutat de més de 40000 habitants i amb un turisme estacionari tan elevat.
Examinem Lloret, el comerç, el barri antic, la diferencia en el "target" de clients, els del poble o els turistes. Preguntem-nos si hi han interessos contraposats.
Els lloretencs no van als carrers més comercials del poble perquè hi ha el turisme, o senzillament l'oferta dels comerciants abocats als turistes no satisfà les seves expectatives de comerç de qualitat?
Lloret té el turisme que atrau la seva oferta, existent des de fa un munt d'anys i els seus clients disposen de baixos ingressos i per tant no busquen el comerç de qualitat. Només els mou a comprar el record i això promou als comerciants de Lloret a reproduir una vegada i una altra aquesta oferta. Tal com va expressar la Conxita Romaní en la seva intervenció del torn de preguntes, el 50% del comerç a Lloret és idèntic. Parlem en veu alta dels basars, que si bé el Sr. Angerri pot apuntar que cada un d'aquests comerços antigament, es donaven d'alta d'IAE en diferents epígrafs i activitats, ha constatat per ell mateix que finalment, tots ofereixen el mateix producte.
Així doncs, on compren els Lloretencs?
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
Article 1 - Ponència José Antonio Donaire
Article 3 - Ponència Toni Puig
Cap comentari
Desa el teu comentari