Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Xon

t'estimo


Aquesta nit un nou estel s'ha pogut veure al cel.

Feia dies que esperava aquest moment, volia sentir com abandonava la terra on estava arrelada i amb la seva llum ens il·luminava a tots plegats.

Estava cansada. Patia per la seva malaltia, però sobretot, patia per tots nosaltres. L'Assumpció era patidora de mena. Es preocupava per tothom, pels qui més estimava i pels qui no coneixia. Tenia un do, compartia de tot cor les alegries i els patiments de tots nosaltres.

Es va fer forta. El càncer és una malaltia que desvesteix de tonteries a les persones. S'hi juguen la vida. Costa d'assumir i molt més de superar. T'esgarrapa l'ànima, et fereix el cos, t'estripa el cervell i tu, tu hi has de conviure.

Sí o sí, t'hi va la vida i en aquesta malaltia, no manes tu. Gràcies a la ciència molts malalts que el pateixen l'arriben a vèncer, però després de tants esforços i mitjans, a hores d'ara encara no hi ha solució per a tots.

El càncer la va fer renéixer. Talment com una flor que obre els pètals per primer cop per regalar-nos tanta bellesa i fragància que ens faci enamorar i desitgem cuidar-la, mimar-la i estar al seu costat fins que la tardor faci caure les seves fulles i només ens quedi el seu record.

Es va fer forta i valenta i per primer cop, volia preocupar-se per ella. Sé que ho va intentar, però no ho va aconseguir. Continuava patint i preocupant-se per mi, per les seves filles, néts, germans, família i amics.

Ha deixat de patir i això em reconforta. No és lluny, sempre atenta, creia que som energia i l'energia no es destrueix, es transforma i ara mateix, corre d'una casa a altra planyent-nos i acaronant-nos, fent-nos companyia en aquest adéu que ningú volia.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


2 comentaris:

  1. Desde Barcelona felicidades por este articulo/despedida tan bonito.
    Ha sido una triste y sorprendente forma de enterarme de la estrella mas grande que brilla ya en el cielo, compartí con ella un curso hace años de crecimiento personal, luego la vida..... pero jamas me olvido de ella y su hermana Mª Angels.

    ResponElimina
  2. Montserrat Llauger i Dalmaudissabte, 03 d’octubre, 2015

    Estimats Josep i família tota,
    Ho acabo de saber per la Mercè: quina pena! Però si patia, millor sortir del cos i alliberar-se del dolor!
    Acabo de mirar el seu whats i l'última cosa que em va dir va ser felicitar-me pel Sant. Intuïa que estava pitjor i que x aquest motiu no em parlava gaire ni anomenava el càncer que acabava amb ella. Li ho respectava. Em sap greu no haver tingut l'oportunitat d'acomiadar-me d'ella... Que sigui feliç allà on sigui!

    ResponElimina

Desa el teu comentari