Blau, mar, sal, aire,
Quan el silenci m'envolta, m'estimo la vida.
El silenci m'omple de sentits tots els buits. Escolto com respiro, assaboreixo l'aire, absorbeixo la llum i admiro al gran blau. Sento com l'aigua busca el camí per tocar la meva pell.
Observo el rellotge que calcula el temps de tranquil·litat.
Expiro i les bombolles s'amunteguen per sortir en direcció contrària a la meva voluntat de continuar baixant. El descens és controlat, obro els braços, separo les cames. Descens lliure.
Inflo el jaquet, estabilitzo. Els companys segueixen les mateixes passes un rere l'altra. Tots a lloc, polze i índex formen un cercle per indicar que estem bé.
Les mirades senyalen qui és el primer, qui el segueix i quina és la direcció de descens a seguir. Badem com si de botigues de moda es tractessin i no volguéssim entrar. No es toca, només es mira. S'observa. Guaita la morena! un bosc de gorgònies, un mero, dos, tres.
Controlo l'aire, el temps, la parada d'emergència abans no sobresurti novament el cap un pam sobre l'aigua. Es trenca el silenci, motors, càmeres, acció.
La vida continua i tan sols has estat quaranta-cinc minuts desconnectat de la terra. Quaranta-cinc minuts pendents només de tu, del teu suport vital i de l'aventura d'endinsar-te a un altre món. Allà, tu ets la part feble, doncs no importa qui siguis, quina experiència tinguis o si ets o no valent. És el seu medi.
Blau, mar, sal, aire,
El silenci m'omple de sentits tots els buits. Escolto com respiro, assaboreixo l'aire, absorbeixo la llum i admiro al gran blau. Sento com l'aigua busca el camí per tocar la meva pell.
Observo el rellotge que calcula el temps de tranquil·litat.
Expiro i les bombolles s'amunteguen per sortir en direcció contrària a la meva voluntat de continuar baixant. El descens és controlat, obro els braços, separo les cames. Descens lliure.
Inflo el jaquet, estabilitzo. Els companys segueixen les mateixes passes un rere l'altra. Tots a lloc, polze i índex formen un cercle per indicar que estem bé.
Les mirades senyalen qui és el primer, qui el segueix i quina és la direcció de descens a seguir. Badem com si de botigues de moda es tractessin i no volguéssim entrar. No es toca, només es mira. S'observa. Guaita la morena! un bosc de gorgònies, un mero, dos, tres.
Controlo l'aire, el temps, la parada d'emergència abans no sobresurti novament el cap un pam sobre l'aigua. Es trenca el silenci, motors, càmeres, acció.
La vida continua i tan sols has estat quaranta-cinc minuts desconnectat de la terra. Quaranta-cinc minuts pendents només de tu, del teu suport vital i de l'aventura d'endinsar-te a un altre món. Allà, tu ets la part feble, doncs no importa qui siguis, quina experiència tinguis o si ets o no valent. És el seu medi.
Blau, mar, sal, aire,
Cap comentari
Desa el teu comentari