Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Girona ciutat de postal





Tot just fa quatre dies m'han demanat que parli de Girona, de la meva visió personal, del que em sembla que s'ha fet bé a la ciutat i totes les coses que queden pendents per a fer.

Aquest és el resultat de l'entrevista a El Periodico

Està escrit sota una entrevista personal i d'algun dels meus articles del meu blog, com aquest mateix.

Segur que molts de vosaltres confegireu un llistat ràpidament, probablement diferent els uns dels altres doncs un mateix fet potser interpretat positiva o negativament segons la personalitat i forma de ser de l'individu. Com que parlaríem de la nostra ciutat, normalment començaríem pel nostre propi barri o dels carrers per on habitualment recorrem el camí a la feina. És normal, primer, ho primer i per tant, s'ha de parlar d'allós que ens afecta directament a nosaltres. Per part meva, em costa criticar a la ciutat quan veig la transformació que ha sofert en els darrers 30 anys, passant de l'estat de cuc a crisàlide i d'aquest a una preciosa papallona.

Opinió sobre política municipal d''en Josep CassanyMoltes vegades interpreto Girona com el projecte inacabat d'aquell jove Joaquim Nadal que un dia va creure que només calia endreçar la ciutat i posar-la bonica per tal que tothom pogués admirar-la. De fet i si no recordo malament, ja fa un munt d'anys que es demanava a la UNESCO que el Barri vell de Girona fos patrimoni de la humanitat. Potser una mica exagerat, però per tal de sentir-nos cofois i que se'ns reconegués la feina feta, ja em semblava bé.

Actualment i gràcies a la feina feta, Girona es promou turísticament. Venem l'encant dels carrers del Barri vell lligats a fets culturals diferenciadors com és l'existència del Call Jueu, que any a any continuem obrint les seves portes per a tothom que ens visita en Temps de Flors. Apostem per actes culturals com el Teatre. Esperàvem molt del TGV que portaria gran afluència de turistes i un gran nombre d'empresaris i alts càrrecs que es deixarien seduir per la qualitat de vida Gironina a només 38 minuts de la seva feina, molt més a prop de l'hora de col·lapse circulatori de cada matí per entrar a Barcelona en cotxe. De moment, no sembla que es compleixin les expectatives.

Però Girona és molt més que carrers empedrats i edificis bonics, som les persones que hi vivim, treballem o estudien les que fem que Girona sigui especial a ulls dels forans. Com sempre dic, Girona una ciutat petita, un poble gran, és com un mocador brut i ple de mocs, on tots es toquen, on difícilment sortiràs a donar un vol sense trobar-te amb algú conegut, per tant, difícilment pots passejar de manera anònima.

La gent de Girona, la de tota la vida que diuen, té referències de tots els cognoms de la ciutat i no li cal aplicar la norma dels sis graus, vist que amb una o dues referències que li donis, és capaç de situar a la persona, la família o l'àmbit que et mous sense massa errors. Els gironins, som una societat tancada. A opinió dels forans, resulta difícil introduir-se o integrar-se socialment a la ciutat. I no només ho pensen ells, jo hi estic d'acord.

Tot i tenir un alcalde socialista durant més de 25 anys, Girona és conservadora de mena. Les autonòmiques sempre han estat Convergents. Si a la ciutat votem la persona que creiem que pot fer millor la seva feina, és a les autonòmiques i a les estatals on tots votem els partits on creiem que podem identificar-nos més amb la nostra manera política de pensar. Per tant, conservadors. Entenc que bona part del pensament conservador prové dels nostres pares i avis, que havent viscut la Guerra o la Dictadura que la va seguir, preferien una certa estabilitat política amb tints nacionalistes catalans pactistes, que no pas un enfrontament contra el sistema espanyol que podria esclafar-nos i tornar-nos a èpoques passades. Els hi estava bé el que s'anava aconseguint amb els pactes polítics i es creien a la burgesia catalana que proclamava la seva nacionalitat integrada dins Espanya.
Articles d'opinió d'en Josep Cassany
La política municipal és una base més de l'actual procés, la major part dels municipis si han sumat i s'ofereixen com a suport de base per empènyer i donar consistència als líders dels partits, com a un veritable exèrcit de formiguetes que se saben insignificants una a una però que es creuen invencibles totes juntes.

D'altra banda el fenomen ANC o quan una causa a priori perduda es troba amb persones que, sense ambicions personals, decideixen representar als seus conciutadans i donar-li veu de manera brillant, a nosaltres, tant com a ells mateixos, ens sorprèn l'èxit obtingut i que ens ha permès esdevenir principals actors de la lluita independentista i aportar la veu del poble a la política que, obligada, s'ha sotmès als desitjos del poble. Ells representen a tots aquells que en les tertúlies familiars es posicionaven en contra de l'actual situació economicoadministrativa amb Espanya i que per a resoldre-la, es posicionàvem amb l'única solució possible que es trobava: la independència de Catalunya.

Personalment, tant se'm fa que la gent se sumi al procés independentista sigui per motius de cor o de butxaca, la suma si fos majoritària, podria desembocar en el reconeixement del dret a decidir dels catalans i finalment resoldre la qüestió en un sentit o l'altre.

Jo votaria SI a la independència encara que també crec, com molts d'altres independentistes, que no seríem majoria. Als partidaris del NO, no els calen massa campanyes. Primer de tot, cal recordar que més de la meitat de la població de Catalunya té arrels fora del territori i per tant, vincles emocionals amb altres regions del país i també cal valorar que fins ara no s'han mostrat participatius doncs estan segurs que mai ens deixaran marxar d'Espanya. Si s'arribés al cas de votar, sortirien a votar massivament en contra.

articles d'opinió sobre la política municipal i catalana d'en Pep CassanyEls gironins ens mirem desconfiats a la capital i el seu cinturó, on viuen grans poblacions de gent vinguda d'altres llocs de l'Estat i que no creiem que hi estiguin a favor. Les manifestacions de Barcelona són com un miratge. Jo la veig com una reivindicació lúdica festiva, amb trets independentistes, però que agrupa a moltes altres situacions de descontentament. Vindria a ser com dir, prou, volem un país diferent, escolteu-nos i actueu d'una vegada. Els ciutadans de Catalunya volem canviar, ja n'estem tips de maltractaments. No volem sentir-nos cornuts i pagar el beure.

Finalment vinc a explicar la tertúlia amb els amics d'aquest diumenge i on es volia parlar de Girona, el que s'ha fet bé i malament i quins són els temes pendents de la ciutat. El resum, poc o res a dir, doncs s'ha estat més pendents del procés que de la política municipal. A més, el Sr. Puigdemont està representant la veu Gironina en el procés, esdevenint un activista compromès.

La política municipal a Girona, Pep CassanyCertament ens ha sobtat a tots veure un alcalde Gironí tan clarament compromès amb la independència de Catalunya, acostumats a tenir fins fa 4 anys, alcaldes que podíem saber que eren catalanistes i que probablement estarien d'acord amb la independència, però alhora no es sentien lliures per expressar-ho públicament. De la mateixa manera que tampoc ens ha sobtat massa la desfeta del PSC gironí doncs, les persones que en formaven part, no semblaven encaixar amb la militància del PSOE.


Ningú ha entès el Federalisme i per tant, pocs són els que el defensen. Voler imposar un corrent que no reclama cap part de la societat, era una tasca complicada o impossible. Tant divergents eren els corrents de pensament dins el partit entre partidaris de l'espanyolisme i el catalanisme, com caòtica era la situació personal dels representants del partit que no sabien a qui servir, si a les ordres de partit arribades de Madrid o a les seves pròpies conviccions, fins que tard o d'hora es preveia un trencament inevitable. Crec que el PSC estava liderat per catalans amb el suport dels vots dels immigrants espanyols que viuen a Catalunya. Finalment, quan des de Madrid se'ls crida a l'ordre entre files, comença la desfeta doncs, les conviccions personals dels dirigents catalans s'imposen a les ordres de partit.


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari